Avui recomana: Màrius Serra
És un excel·lent debut novel·lístic que explica la història d’una arquitecta anomenada Alícia en una ciutat d’un món gens meravellós que s’assembla sospitosament al nostre. Un dia s’enamora d’un topògraf que porta ulleres de pasta i els seus socis (l’Artur i la Júlia) comencen a sospitar que és un talp, membre d’una raça provinent d’un altre món que ha vingut per apamar el nostre, cartografiar-lo i dominar-lo. Barreja de novel·la de denúncia social i relat de fantasia, La dona que es va perdre aconsegueix cartografiar la complexitat del nostre món amb un flaire de contemporaneïtat gens forçada. Destaca l’arrencada, l’estil i la fluïdesa de la dita “vida normal”, però la resolució amb una Alícia amnèsica que retorna a la vida anterior no desmereix. Un plantejament narratiu joiós que permet celebrar la vigència de la narrativa com a territori ideal per a la ficció i la dicció en un món que a voltes pot semblar indicible. Em recorda lectures de Lewis Carroll, de Julio Cortázar, de Karol Capek o també, en alguns moments, la mítica Zazie dans le metro de Raymond Queneau.
La dona que es va perdre
Autor: Marina Espasa
Avui recomana: Lluïsa Julià
La gatera, de Muriel Villanueva i Perarnau (Amsterdam, 2012)
